Aquest lloc web fa servir galetes per a obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continueu navegant considerem que accepteu el seu ús.
Sempre podreu revocar el vostre consentiment i obtenir més informació aquí.

Amaga

30 set

JUDITH JÁUREGUI & OCM

Auditorio Nacional de Madrid
dilluns, 30/09/2019 19.30 h

JUDITH JÁUREGUI & OCM

EL CONCERT DE SCHUMANN I LA PATÈTICA DE TXAIKOVSKI

Auditorio Nacional de Madrid

dilluns, 30/09/2019 19.30 h

Sense que existís la musicoteràpia com a disciplina, Txaikovski i Schumann experimentaren que la música és un remei imprescindible per pal·liar els terribles efectes que la depressió, en el primer, i el trastorn bipolar, en el segon, els van marcar la vida per complet.

La gestació del concert per a piano de Schumann va tenir lloc després que ell es restablís d’una de les crisis nervioses que, des dels 24 anys, l’afectaren de forma més persistent. El 1846 va reprendre la idea d’escriure un concert per a piano a partir d’una obra anterior, la Fantasia per a piano i orquestra en la menor, afegint-hi dos moviments amb els quals va crear un dels cims del repertori pianístic.

Modest Txaikovski va sentir la que seria l’última composició del seu germà i li va dir que era una simfonia Patetícheskaya. ‘Patètic’ significa que quelcom té un gran contingut emocional, just el que Txaikovski aconsegueix en cadascun dels quatre moviments que componen l’obra: alterar el nostre estat d’ànim i fer-nos sentir des de la tristesa fins a l’alegria, passant per la soledat, la melancolia i l’esperança. A més, es parla d’aquesta peça com una simfonia de l’Ethos, perquè ens explica en detall la personalitat i el caràcter del compositor. Per això, i pel fet que Txaikovski morí nou dies després d’estrenar-la, també ha estat considerada com un ‘testament vital’ i fins i tot com un Rèquiem.


REPERTORI

R. Schumann: Concert per a piano i orquestra, op. 54
P.I. Txaikovski: Simfonia núm. 6, op. 74 ‘Patètica’

INTÈRPRETS

Orquestra Simfònica Camera Musicae
Judith Jáuregui, piano
Tomàs Grau, director
27 oct

SIMFONIA TITÀ DE MAHLER

Palau de la Música Catalana
diumenge, 27/10/2019 17.30 h

SIMFONIA TITÀ DE MAHLER

LIVIU PRUNARU & OCM

Palau de la Música Catalana

diumenge, 27/10/2019 17.30 h

A FOC LENT

Mendelssohn havia promès al seu amic violinista Ferdinand David que li escriuria un concert. Va trigar sis anys a complir la paraula donada, però l’espera valgué la pena. Considerat ‘el  més clàssic de tots els romàntics’, Mendelssohn inclogué en aquest concert algunes novetats que compositors posteriors van prendre com a exemple: és el violí i no l’orquestra qui introdueix el tema inicial del primer moviment, la cadenza no es troba al final sinó abans de la reexposició i, a més, el solista també exerceix d’acompanyant de l’orquestra en moltes ocasions.

Mahler també trigà força temps en acabar la seva primera simfonia -del 1884 al 1888-. Està inspirada en l’obra de Jean Paul titulada ‘Tità’, però no es tracta d’un poema simfònic sinó d’un reflex de les emocions, l’humor i el drama que el compositor visqué en llegir la novel·la. El so d’un cucut, representat pel clarinet en el primer moviment, així com el ritme de vals del segon moviment, retraten el seu amor per la natura i els records d’infància i de joventut. La marxa fúnebre del tercer moviment, amb una transformació de la cançó Frère Jacques, dibuixa musicalment el quadre de Jacques Callot en què uns animals assisteixen al funeral d’un caçador. L’enèrgic quart moviment serveix de final triomfal.


REPERTORI

F. MENDELSSOHN: Concert per a violí i orquestra, op. 64
G. MAHLER: Simfonia núm. 1, “Tità”

INTÈRPRETS

Liviu Prunaru, violí
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director

24 nov

GAUTIER CAPUÇON & OCM

Palau de la Música Catalana
diumenge, 24/11/2019 17.30 h

GAUTIER CAPUÇON & OCM

ELS PLANETES DE HOLST I LES VARIACIONS ROCOCÓ

Palau de la Música Catalana

diumenge, 24/11/2019 17.30 h

PASSAT, PRESENT I FUTUR

El Rococó fou un moviment artístic caracteritzat, en pintura, per la suavitat dels colors i l’amabilitat dels temes. En música, Mozart en fou un dels seus màxims representants a l’inici de la seva carrera, amb obres on advocava per melodies lleugeres i enganxoses, estructures molt clares i poc ús del contrapunt. Txaikovski, amb les Variacions escrites l’any 1876, va retre homenatge a aquest estil mozartià que tant admirava, proposant un tema i set variacions en les quals el violoncel·lista ha de demostrar tant el seu virtuosisme tècnic i expressiu com el seu mestratge per dialogar amb l’orquestra.

També Holst demostrà el seu enorme mestratge en composar entre els anys 1912 i 1918 l’obra que el catapultà a la fama internacional. Cadascun dels set planetes que dibuixà -ometé la Terra- va acompanyat d’un subtítol que ajuda a comprendre les múltiples inspiracions que Holst buscà, i que no arriben a descriure un programa concret sinó les seves impressions sobre la influència de l’astrologia, l’imaginari de la mitologia, el misteri del destí i la volubilitat de l’esperit humà. A diferència de Txaikovski, que mirà al passat musical però sense renunciar al seu present a l’hora de composar les variacions Rococó, Holst s’aferrà a les influències musicals del seu present per obrir una finestra cap al futur.


REPERTORI

P. I. TXAIKOVSKI: Variacions Rococó, op. 33
G. HOLST: Els Planetes, op. 32

INTÈRPRETS

Gautier Capuçon, violoncel
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director

19 des

STAR WARS & OCM

Palau de la Música Catalana
dijous, 19/12/2019 20.30 h

STAR WARS & OCM

I ALTRES B.S.O. DE JOHN WILLIAMS

Palau de la Música Catalana

dijous, 19/12/2019 20.30 h

LA MÚSICA QUE ES VEU

Escoltar les bandes sonores de John Williams és tenir l’oportunitat de veure’ns a nosaltres mateixos davant de l’emoció d’una gran pantalla. La seva música és absolutament imprescindible per entendre el fet que, quan una composició és extraordinària, tant se val si el seu sentit inicial era acompanyar una imatge, perquè és capaç de transcendir aquesta idea i emprendre una vida en solitari. Una barrera que ja va trencar el compositor Eric Wolfgang Korngold amb les seves primeres bandes sonores i que John Willliams ha dilapidat completament.

La seva carrera està avalada per una sòlida formació acadèmica i per set dècades dedicades a la composició d’obres per al cinema, la televisió, el teatre, esdeveniments mundials i sales de concerts, obres que han rebut un enorme reconeixement. El gran premi de Williams no només té forma de 5 Oscars, 4 Globus d’Or i 23 Grammy, entre molts d’altres, sinó la forma de provocar que persones molt diferents s’emocionin igual. Aconseguir que una música potenciï de tal manera una imatge perquè sense veure-la siguem capaços de rememorar la mateixa por, el mateix somriure, el mateix plor o la mateixa tristesa que ens va provocar per primera vegada no és una empresa fàcil…Tanmateix, Williams ho aconsegueix com ningú.


REPERTORI

J. WILLIAMS: Star Wars, E.T., Harry Potter, Jurassic Park, Schindler’s List

INTÈRPRETS

Orquestra Simfònica Camera Musicae
Vladimir Kulenovic, director

21 des

STAR WARS & OCM

Palau de la Música Catalana
dissabte, 21/12/2019 12.00 h

STAR WARS & OCM

I ALTRES B.S.O. DE JOHN WILLIAMS

Palau de la Música Catalana

dissabte, 21/12/2019 12.00 h

LA MÚSICA QUE ES VEU

Escoltar les bandes sonores de John Williams és tenir l’oportunitat de veure’ns a nosaltres mateixos davant de l’emoció d’una gran pantalla. La seva música és absolutament imprescindible per entendre el fet que, quan una composició és extraordinària, tant se val si el seu sentit inicial era acompanyar una imatge, perquè és capaç de transcendir aquesta idea i emprendre una vida en solitari. Una barrera que ja va trencar el compositor Eric Wolfgang Korngold amb les seves primeres bandes sonores i que John Willliams ha dilapidat completament.

La seva carrera està avalada per una sòlida formació acadèmica i per set dècades dedicades a la composició d’obres per al cinema, la televisió, el teatre, esdeveniments mundials i sales de concerts, obres que han rebut un enorme reconeixement. El gran premi de Williams no només té forma de 5 Oscars, 4 Globus d’Or i 23 Grammy, entre molts d’altres, sinó la forma de provocar que persones molt diferents s’emocionin igual. Aconseguir que una música potenciï de tal manera una imatge perquè sense veure-la siguem capaços de rememorar la mateixa por, el mateix somriure, el mateix plor o la mateixa tristesa que ens va provocar per primera vegada no és una empresa fàcil…Tanmateix, Williams ho aconsegueix com ningú.


REPERTORI

J. WILLIAMS: Star Wars, E.T., Harry Potter, Jurassic Park, Schindler’s List

INTÈRPRETS

Orquestra Simfònica Camera Musicae
Vladimir Kulenovic, director

26 gen 2020

LA PASTORAL DE BEETHOVEN

Palau de la Música Catalana
diumenge, 26/01/2020 17.30 h

LA PASTORAL DE BEETHOVEN

GÁBOR TAKÁCS-NAGY & OCM

Palau de la Música Catalana

diumenge, 26/01/2020 17.30 h

EXPERIÈNCIES HUMANES I NATURALS

El Nadal del 1874 Txaikovski va ensenyar a Nicolái Rubinstein el concert per a piano que havia escrit. La reacció del seu amic, dura i freda, no li agradà gens, tot i que no desaprofità les crítiques rebudes i decidí reescriure’n certs passatges i modificar-ne algunes melodies. Rubinstein no li estrenà l’obra, però la interpretà molt i contribuí així a la seva projecció. Les novetats d’aquesta composició, a banda del mestratge del seu autor, són: el primer moviment té tres temes, malgrat que només en desenvolupa el segon i el tercer; el segon moviment és lent però conté un Scherzo a la part central i el tercer és un Rondó que inclou un passatge d’octaves diabòlic per al pianista.

Beethoven no era sols l’artista malhumorat, vehement i amargat que solem imaginar-nos, sinó també una persona positiva i bromista que gaudia passejant per la natura. La seva Simfonia núm. 6 està influenciada pel Retrat musical de la natura del compositor Justin Heinrich Knecht i intenta reflectir el mateix -camp; rierol, ocells; pastors; tempesta; goig i agraïment-, però de forma diferent. Els títols dels moviments pretenen evocar records campestres i alhora mostrar que la naturalesa, de la mateixa manera que ens brinda un espai per a les celebracions, ens sorprèn amb una tempesta, com la vida mateixa.


REPERTORI

P. I. TXAIKOVSKI: Concert per a piano i orquestra núm. 1, op. 23
L. VAN BEETHOVEN: Simfonia núm. 6, op. 68, “Pastoral”

INTÈRPRETS

Daniel Kharitonov, piano
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Gábor Takács-Nagydirector

16 feb 2020

MARK PADMORE & OCM

Palau de la Música Catalana
diumenge, 16/02/2020 17.30 h

MARK PADMORE & OCM

LA CINQUENA DE XOSTAKÓVITX

Palau de la Música Catalana

diumenge, 16/02/2020 17.30 h

LLEGIR ENTRE LÍNIES

Britten elegí sis poemes d’èpoques i estils molt variats -ss. XV al XIX- per conformar aquesta obra i comptà amb l’ajuda del crític Edward Sackville-West per fer-ho. El contingut dels textos, que tracten sobre el capvespre, la sensació de pau i la mort assossegada, va com l’anell al dit a una forma musical, la serenata, que té el seu origen en un tipus de peça calmada, ‘serena’, que es tocava al vespre. Entre les moltes aportacions que feu Britten a aquesta composició musical, especialment al seu país natal, hi trobem aquí una gran imaginació melòdica, així com molta agudesa en la varietat d’efectes tímbrics, que aconsegueix amb la trompa.

Xostakóvich també demostrà tenir un gran enginy en aconseguir que la seva cinquena simfonia fos del grat del mateix règim que en la seva obra anterior l’havia acusat, denunciat i censurat. Amb aquesta composició respongué tal com s’esperava d’un compositor del realisme socialista: explicar que la vida contemporània era un drama i que el règim de Stalin era la salvació, i escriure amb unes estructures musicals clares i utilitzant un final triomfal. Però al mateix temps Xostakóvich no renuncià al que ell esperava de si mateix: criticar la figura del dictador i presentar una música rica, imaginativa i moderna.


REPERTORI

B. BRITTEN: Serenata per a tenor, trompa i orquestra, op. 31
D. XOSTAKÓVITX: Simfonia núm. 5, op. 47

INTÈRPRETS

Mark Padmore, tenor
Pablo Hernández, trompa
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director

22 mar 2020

GRAN MISSA EN DO MENOR DE MOZART

Palau de la Música Catalana
diumenge, 22/03/2020 17.30 h

GRAN MISSA EN DO MENOR DE MOZART

SALVADOR MAS & OCM

Palau de la Música Catalana

diumenge, 22/03/2020 17.30 h

DOS PILARS INDISCUTIBLES

Bach i Mozart són els dos màxims representants de la primera i la segona meitat del segle XVIII respectivament. De personalitats molt diferents, es van moure en estils musicals distints, el barroc i el classicisme, però compartiren tant el seu amor per la música com uns extensíssims catàlegs d’obres que ens permeten gaudir de les seves idees musicals en múltiples formacions vocals i instrumentals.

La Suite per a orquestra núm. 1 forma part d’un conjunt de quatre suites que foren escrites durant l’anomenat ‘període de Lepizig’ (1723-50). Consta de 6 danses precedides per una obertura. En totes elles se succeeixen moments de protagonisme de la corda i del vent, casats mitjançant la textura contrapuntística de la que Bach fou un mestre sense igual.

Precisament la influència d’aquest compositor i la de Händel es perceben en la Gran Missa en do menor de Mozart. Escrita els anys 1782 i 1783, rep aquest nom perquè adopta les característiques de la missa solemnis o napolitana que, influenciada per l’òpera, separa les parts de la missa ordinària en números diferents i hi introdueix àries virtuosístiques. Tot i que Mozart no finalitzà l’orquestració d’alguns passatges del Credo i no hi inclogué cap Agnus Dei, és considerada com una de les seves obres sacres més importants.

 

 

REPERTORI

J. S. BACH: Suite orquestral núm. 1, BWV 1066
W. A. MOZART: Gran Missa, en Do menor, KV 427

INTÈRPRETS

Cor Lieder Càmera
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Salvador Mas, director

19 abr 2020

ALEXEI VOLODIN & OCM

Palau de la Música Catalana
diumenge, 19/04/2020 17.30 h

ALEXEI VOLODIN & OCM

SEGON CONCERT PER A PIANO I ORQUESTRA DE BRAHMS

Palau de la Música Catalana

diumenge, 19/04/2020 17.30 h

COMPOSAR AL SEU PROPI TEMPO

Brahms escrigué dos concerts per a piano molt diferents: el primer, una obra de joventut; el segon, una composició pròpia d’un període de maduresa artística i estabilitat personal que li permetia escriure el que volia al ritme que desitjava. Per aquest motiu l’estructura no és l’habitual: té dos moviments ràpids a l’inici en lloc d’un de ràpid i un de lent, i el quart moviment no és un Rondó, tot i que no abandona la sensació triomfal de tornada-estrofa.

Toldrà també escrigué la Suite d’on surt aquest Scherzo en un període en què el seu llenguatge ja estava definit com un neoclassicisme de caire impressionista inspirat per la cultura catalana. Sorgí de l’encàrrec realitzat per l’escriptor Adrià Gual de composar la música incidental per al seu drama Lionor o la Filla del marxant. L’obra no pujà mai a l’escenari per acompanyar la paraula i s’estrenà més tard com a peça orquestral.

Cinc anys trigà Smetana en completar el seu cicle de sis poemes simfònics titulat La meva pàtria, al qual pertany El Moldava. La música descriu des del naixement d’aquest riu a partir de dos manantials fins a la seva confluència amb l’Elba, mostrant al llarg del seu curs tant paisatges rurals -boscos, cultius, una boda camperola- com urbans -castells, palaus, Praga-.


REPERTORI

J. BRAHMS: Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 83
E. TOLDRÀ: Scherzo de Lionor o la Filla del marxant
B. SMETANA: El Moldava

INTÈRPRETS

Alexei Volodin, piano
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director

25 mai 2020

PAUL LEWIS & OCM

Palau de la Música Catalana
dilluns, 25/05/2020 20.00 h

PAUL LEWIS & OCM

INTEGRAL DELS CONCERTS PER A PIANO I ORQUESTRA DE BEETHOVEN

Palau de la Música Catalana

dilluns, 25/05/2020 20.00 h

ESCOLTAR EN RETROSPECTIVA

Observar l’evolució estilística d’un dels compositors més grans de la història de la música és una gran oportunitat. Seguint l’estela de Mozart, que havia obert el camí cap a una nova relació entre solista i orquestra, repartint el virtuosisme entre ambdós, Beethoven escrigué el seu primer concert amb 17 anys i el darrer amb 41. En el transcurs d’aquest temps mantingué en el concert algunes característiques -tots tenen tres moviments, el primer ràpid en forma d’Allegro de sonata, el segon lent i el tercer ràpid en forma de Rondó– però hi introduí novetats importants que demostren la seva maduresa com a compositor i com a pianista.

Escoltar al primer concert els números 2, 3 i 4 i al segon l’1 i el 5 ens permetrà no perdre de vista els següents elements: a mesura que els concerts avancen cronològicament, augmenten els efectius orquestrals, els contrastos dinàmics i l’ús de tota l’extensió del piano; el número 3 és l’únic en mode menor i l’únic que conté una referència expressa a Mozart, concretament d’un tema del seu concert núm. 24; el número 4 és el primer en què el piano, en lloc de l’orquestra, introdueix els temes del primer moviment el número 5, subtitulat ‘emperador’ pel seu editor anglès, és efectivament un concert que està molt per damunt dels dels seus contemporanis.


REPERTORI

L. VAN BEETHOVEN: Concert per a piano i orquestra núm. 2, Si major, op. 19
L. VAN BEETHOVEN: Concert per a piano i orquestra núm. 3, Do menor, op. 37
L. VAN BEETHOVEN: Concert per a piano i orquestra núm. 4, Sol major, op. 58

INTÈRPRETS

Paul Lewis, piano
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director

26 mai 2020

PAUL LEWIS & OCM

Palau de la Música Catalana
dimarts, 26/05/2020 20.00 h

PAUL LEWIS & OCM

INTEGRAL DELS CONCERTS PER A PIANO I ORQUESTRA DE BEETHOVEN

Palau de la Música Catalana

dimarts, 26/05/2020 20.00 h

ESCOLTAR EN RETROSPECTIVA

Observar l’evolució estilística d’un dels compositors més grans de la història de la música és una gran oportunitat. Seguint l’estela de Mozart, que havia obert el camí cap a una nova relació entre solista i orquestra, repartint el virtuosisme entre ambdós, Beethoven escrigué el seu primer concert amb 17 anys i el darrer amb 41. En el transcurs d’aquest temps mantingué en el concert algunes característiques -tots tenen tres moviments, el primer ràpid en forma d’Allegro de sonata, el segon lent i el tercer ràpid en forma de Rondó– però hi introduí novetats importants que demostren la seva maduresa com a compositor i com a pianista.

Escoltar al primer concert els números 2, 3 i 4 i al segon l’1 i el 5 ens permetrà no perdre de vista els següents elements: a mesura que els concerts avancen cronològicament, augmenten els efectius orquestrals, els contrastos dinàmics i l’ús de tota l’extensió del piano; el número 3 és l’únic en mode menor i l’únic que conté una referència expressa a Mozart, concretament d’un tema del seu concert núm. 24; el número 4 és el primer en què el piano, en lloc de l’orquestra, introdueix els temes del primer moviment el número 5, subtitulat ‘emperador’ pel seu editor anglès, és efectivament un concert que està molt per damunt dels dels seus contemporanis.


REPERTORI

L. VAN BEETHOVEN: Concert per a piano i orquestra núm. 1, Do major, op. 15
L. VAN BEETHOVEN: Concert per a piano i orquestra núm. 5, Mi b major, op. 73, “Emperador”

INTÈRPRETS

Paul Lewis, piano
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director

14 jun 2020

EL CONCIERTO DE ARANJUEZ

Palau de la Música Catalana
diumenge, 14/06/2020 17.30 h

EL CONCIERTO DE ARANJUEZ

PABLO SÁINZ VILLEGAS & OCM

Palau de la Música Catalana

diumenge, 14/06/2020 17.30 h

BONES DIGESTIONS

A Rodrigo i Beethoven se’ls va posar molt bé l’estona que compartiren amb els seus amics respectius, ja que tant el concert com la simfonia d’aquest programa sorgiren a partir de  converses mantingudes al voltant d’una bona taula. Han passat 80 anys des que es va estrenar a París (1939) el concert per a guitarra més famós i interpretat de tots els temps. Una peça absolutament rodona, no tan sols per l’enginy de Joaquín Rodrigo en aconseguir que una orquestra simfònica no tapi en cap dels tres moviments el so de la guitarra, sinó també per la forma imaginativa en que ens permet percebre algunes sensacions dels jardins d’Aranjuez: el so dels ocells, el murmuri de l’aigua de les fonts, i fins i tot el perfum de les flors.

Beethoven es referia a aquesta obra com a ‘petita simfonia’, no pas perquè la trobés poc interessant, sinó perquè té una durada menor. Parlà sempre d’aquesta obra amb gran estima, ja que es tracta d’una obra extravertida, alegre i humorística que l’ajudà a oblidar la tristesa del mal moment en la relació amb el seu nebot i la seva cunyada. No té moviment lent i a l’Allegretto Scherzando podem sentir-hi un bon exemple d’aquest bon humor, ja que a través d’un obstinat rítmic fa referència a l’invent que Johann Nepomuk Mälzel estava desenvolupant i que denominaria metrònom.


REPERTORI

J. RODRIGO: Concierto de Aranjuez
L. VAN BEETHOVEN: Simfonia núm. 8, op. 93

INTÈRPRETS

Pablo Sáinz Villegas, guitarra
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Carlos Miguel Prieto, director

ASSOCIACIÓ CAMERA MUSICAE
Moll de Lleida, Bloc 2, Oficina I 43004 Tarragona
Telèfon: 877 020 051
Correu electrònic: info@orquestracameramusicae.com

Segueix-nos!

Avís legal
Política de galetes
Desenvolupat perKoobin